Tradicionalment, la llengua en la qual somiem es considerava un indicador clau de la nostra llengua materna. Però per a moltes persones multilingües, els somnis canvien de llengua en funció de les emocions, les experiències i les persones que hi apareixen.

Això planteja una qüestió interessant: la nostra «vertadera» llengua materna evoluciona amb el temps? Si expressem emocions profundes en una llengua però pensem problemes complexos en una altra, podem continuar definint només una llengua com la nostra llengua materna?

Amb la globalització, les relacions interculturals i els viatges constants, les identitats lingüístiques són més fluides que mai. I vostè? S’ha trobat alguna vegada somiant en una llengua diferent de la llengua amb la qual va créixer?